abraçar :
v. prene qualqu'un dins los braces en signe d'afeccion, d'amistat o d'amor.
La mamà abracèt lo drollet, li faguèt
un poton.
agantar : 1.
prene, sasir, atrapar quicòm o qualqu'un :
Lo jogaire aganta lo balon e tira.2. recebre un còp,
un truc : Lo dròlle aganta un soflet e
se'n va en plorant.
aiga : n.f. :
liquide que i a dins los rius, los lacs, la mar.
aital
: adv. : d'aquela manièra :
Te cal téner l'estilò aital, entre lo det gròs e lo
guinhaire.
alara : adv.
1. a aquel moment : Lo nene plorava, alara
la mamà lo venguèt consolar. 2. dins aquel cas :Avèm
acabat lo trabalh, alara anam jogar ?
amassar :
1. prene a la man una causa qu'es per tèrra, sus un arbre :
Los dròlles amassan las pomas que son tombadas.
2. far de poire : Ai
una espina dins lo det, aquò amassa. 3. s'amassar :
se metre ensemble, se reünir : Totes los
dròlles del quartièr s'amassan per far Carnaval.
amigadar : far
venir amic, aprivadar. La draquessa, per amigadar l'enfant
polit, li parlava aimablament.
aprestar : v.
1. metre una causa a punt per se'n servir, per la manjar. La
mamà aprèsta lo sopar. 2. s'aprestar:
La drolleta s'aprèsta per anar a l'escòla.
ascla : n.f.
tronc d'arbre, barra o tròç de fusta fenduda dins lo sens de la
longor : Amb la pigassa, se metèt a fa
d'asclas.
aur : n.m. metal
preciós lusent de color jauna que se'n fa los joièls : anèls,
pendents, cadenas.
aval : adv. :
plan luènh. L'ostal de Pèire es aval, al cap de la carrièra.
sin. enlà
barrica : n.f.
recipient fach de pòstes de fustas tengudas amb de cercles de fèrre
per gardar lo vin.
bèl,
bèla : adj. 1. plan polit, que fa plaser
de o veire. 2. grand, granda : Pèire es pus bèl
que Joan= Pèire es pus grand que Joan. La
Draquessa pòrta de milhàs dins lo plat bèl per ne far manjar
una granda quantitat a l'enfant polit.
beluga : n.f.
brasa pichonèla que sauta del fuòc o d'una bròca que crema.
beluguejar :
v. lusir coma las belugas del fuòc.
bolir : v.
1. se ditz d'un liquide que fa de vapor perque òm lo fa caufar
a una temperatura nauta.
bonda : n.f :
trauc de la barrica sus la partida bombuda ont se voja lo vin.
bondon :
n. m. bonda pichona.
botiga n.f. : 1. luòc
ont se vendon diferentas mercandisas : aliments, vestits, mòbles...
2. pèça d'un ostal pro fresca ont se pòt servar
lo vin, los trufets. sin. : cava.
bresar : v.
1. copar una causa en tròces en la getant pel sòl, en li
tustant dessús. 2. fig. : metre fin a una situacion :
L'enfant polit a bresat l'embelinament de la filha
polida.
brieu (un) : loc.
adv. : plan temps, longtemps. Lo caval galaupèt
un brieu.
bruèissa :
n.f. Personatge dels contes qu'es una femna vièlha, òrra
e qu'a lo poder magic de far lo mal : La bruèissa
balhèt una poma empoisonada a Blanca-Nèu. sin. :
fachilhièra, masca.
burrada : n.f.
la pèl del lach, la crèma del lach.
butar : 1.
accion per far cambiar de plaça un objècte, o per far avançar
o escartar una persona. Lo Drac butèt l'enfant
polit dins la barrica. 2. accion de créisser, de venir
grand quand se parla d'una planta. A bravament plogut
e l'èrba a butat.
ça que la :
adv. indica que se dirà una causa contrària, diferenta
de çò qu'òm ven de dire o inatenduda après çò
qu'òm a dich : Lo papà vòl
pas qu'ane jogar al balon, i anarai ça que la !
cais : 1.
boca d'una bèstia. 2. boca d'una persona. L'enfant
polit voliá pas parar lo cais. caisson
: cais pichon. Para lo caisson, fanton,
que te pòrti quicòm de bon.
calças / cauças
: n.f. pèça del vestit que cobrís cada camba,
complètament o en partida : En tombant,
lo mainatge esquiça las calças als genolhs.
caler :
v. qu'es necessari, o obligatòri : Cal
partir a uèch oras e mièja per arribar a l'escòla a nòu
oras. L'enfant polit calguèt que mangès,
que mangès !
cambiar : v. 1. Tirar una
causa e ne metre una autra a la plaça : Cal
cambiar la ròda de l'autò qu'es crebada. 2.
se ditz d'una causa qu'a pas lo meteis aspècte qu'abans o d'una persona
qu'a pas la meteis aparença o lo meteis caractèr :
Aquel dròlle a cambiat f`òrça : s'es fach grand
e es vengut plan trabalhaire.
canton : 1.
angle, caire d'una pèça. 2. los costats del foguièr
dins la chimenèia. 3. endrech : Dins
aquel canton, los ostals son de teula e non pas de pèira.
4. ensemble de comunas qu'elegís un conselhièr general, membre
de l'assemblada departamentala, lo Conselh general.
carn : n. m.
matèria que i a entre la pèl e l'òs d'una bèstia
o d'un òme. Los òmes manjan la carn de
vedèl, d'anhèl o de polet.
castanha : n.f.
frucha del castanhièr, pichona, redonda cobèrta d'una pèl
marrona.
cercar :
v. ensajar de trobar qualqu'un o quicòm : Jiròni
a perdut l'estilò roge e lo cèrca.
chimenèia
: n. f. Tudèl que monta del foguièr a la teulada
per far sortir lo fum.
coa / coeta :
n.f. 1. Partida de darrièr del còs dels animals que
sòrt mai en fòra : Los cavals e
los cats an la coa longa, los lapins l'an corta. 2. Las
gents fan la coa per crompar un bilhet de cinemà : fa
una fila longa, un darrièr l'autre.
còl : n.m.
1. Partida del còs que unís lo cap e lo tronc : Las
girafas an lo còl long. 2. Partida intèrna del
còl ont passan los aliments qu'òm engola : Lo
còl me dòl, ai una angina. sin. garganta. 3. còl
de botelha : partida estrecha d'una botelha. 4. còl
de montanha : endrech a la cima d'una montanha ont passa un
camin o una rota.
conflar : v.
far créisser lo volume d'un balon, d'un pneumatic amb d'aire o amb de
gas : Cal conflar las ròdas de la veituras
que son desconfladas.
confle, confla : adj.
1. se ditz d'una causa qu'a augmentat de volume. Aquel
balon es pro confle. Contunhes pas de lo conflar.
cossí :
adv. 1. De quina manièra : Cossí
far per sortir : la porta es barrada ? ; Cossí s'apèla aquel
dròlle, Joan o Eric ? S'apèla Eric. sin. : coma.
2. Perqué : Cossí plora aquel
nene ? Plora perque vòl pas manjar.
cuèch, cuècha :
qu'òm a fach bolir o rostir per o far còire. La
draquessa pòrta de castanhas cuèchas dins de lach a l'enfant polit.
sin. còit, còita.
cuol :
n.m. Partida del tronc que lo còs i repausa dessús quand
nos assetam (nos sesèm) : Me soi segut
dins l'èrba e ai lo cuol trempe !
davalar : v.
1. anar d'un endrech pus naut a un endrech pus bas : L'avion
davala e se pausa sus la pista. 2. se ditz d'un camin o d'una
rota que passa sus una penda sens far de sigas-sègas : Aquela
rota davala bravament, cal aver de bons frens.
demesit, demesida :
1. se ditz de quicòm qu'es plan espotit dins un liquide qu'es
coma fondut gaireben : De castanhas cuèchas
e demesidas dins de lach.
desfonsar (la barrica)
: v. es sortir lo fons d'una barrica per la dobrir.
desnosar : desfar
un nos.
despoderar :
prene a qualqu'un çò que a, son poder o sa libertat.
dessarrar :
v. : 1. rendre mens sarrat. 2. desfar : Lo
Drac dessarrèt lo laç corredor.
dintrar : v.
passar de defòra dedins : Los dròlles
dintran dins l'ostal e barran la pòrta.
dobrir : v. :
far que una pòrta, una brústia, una caissa demòre pas barrada.
drac : 1.
personatge fantastic, siá marrit, siá bon que se pòt cambiar
en òme o en bèstia. 2. dragon dins d'unes contes.
draquessa :
n.f. femna o filha del drac, personatge fantastic, marrit o bon que se pòt
cambiar en òme o en bèstia.
embelinament : n.m.
accion de cambiar la natura d'una persona o d'una causa pel poder de la magia :
Dins los contes, i a tota mena d'embelinaments : de fachilhièras
càmbian los princes en grapauds, de bonas fadas càmbian los grapauds
en princes.
embelinar : v.
cambiar la natura d'una persona o d'una causa pel poder de la magia : Lo
Drac aviá embelinada la filha polida, l'aviá cambiada en draquessa.
engraissar :
v. 1. far venir gras, far metre de grais : Dins
aquela bòria, engraissan de pòrcs. 2. s'engraissar
: venir gròs e gras en manjant fòrça :
T'ès engraissat : manjas tròp !
ensagnosit, -ida :
que sagna o qu'es cobèrt de sang.
escampar :
1. accion de tombar volontàriament o involontàriament un liquide.
Lo mainatge escampa l'aiga per la taula.
2. s'escampar : se ditz d'un liquide
que tomba d'un recipient tròp pichon : La
canèla rajava e l'aiga s'escampava del ferrat. 3. fig.
Se ditz de l'aiga que raja fòrt : De rius
s'escampan de vam.
esperar : 1.
Passar un moment endacòm o començar pas una causa fins que arribe
quicòm o qualqu'un : Magalí espèra
lo bus per partir a l'escòla. 2. Creire que una causa
arribarà, aver fisança qu'aquela causa arribe, desirar qu'arribe :
Espèri aver una bona nòta en matematicas. 3.
La maire de Joan espèra un nene:
es prens, espèra la naissença d'un nene.
esquina : n.f.
Partida de darrièr del còs que va del còl a la talha.
estacar : 1.
enrodar un paquet amb una cordèla per que se pòsca pas desfar
o far téner ensemble diferents objèctes . 2. s'estacar
a quicòm o a qualqu'un : aimar fòrça una causa, una
bèstia o una persona : Lo canhòt
e lo dròlle son fòrça estacats, se quitan pas jamai.
filh : n.m. nom
qu'exprimís la relacion entre una persona e lo seu paire o la siá
maire. Lo paire e lo filh se semblan fòrça.
fonsar (la
barrica) : v. tornar metre lo fons
d'una barrica per la barrar.
fuòc : n.m. :
1. calor e lum que fan la lenha, lo gas, lo petròli quand creman :
Los dròlles amassan de lenha per far un fuòc. 2.
los fuòcs : Aparelh per reglar la
circulacion a un caireforc : Los fuòcs
passan al roge, las veituras s'arrèstan.
galaupar : v.
manièra de córrer rapidament d'un caval.
getar : lançar
quicòm : L'òme getèt una pèira al can.
gras,
grassa : adj. se ditz d'una bèstia o d'una persona
qu'es venguda gròssa, qu'a engraissat. diminutiu : grasset,
grasseta.
guinhons : n.m.
1. flòcs de pels. 2. pels que creisson entre lo nas e la
pòta de dessús : L'enfant polit
agantèt la mirga pels guinhons. sin. : mostachas.
jos : adv. :
mot qu'indica la posicion d'una causa per rapòrt a una autra que se tròba
dessús : Me vau sèire a l'ombra,
jos l'arbre. La pauma a rotlat jol lièch.
laç corredor :
n.m. sistèma per barrar un sac : un cap de la cordèla
passa dins l'anèla qu'es a l'autre cap ; en tirant la cordèla,
lo noset se sarra e lo sac se barra. Lo drac tirèt
lo laç corredor e estaquèt lo sac darrièr la sèla.
lach : n.m.
1. liquide blanc que donan las vacas, las fedas, las cabras, etc e que
servís d'aliment a lors pichons coma als umans. 2. dents
de lach : las primièras dents d'un mainatge
que tomban e que las remplaçan de dents definitivas.
leste, lèsta :
que camina, sauta o escala sens dificultat. Soi
pas lèste : ai una camba que me dòl.
lèu : adv.
1. dins pauc de temps : Lèu, anarai
veire la mameta. 2. rapidament. L'enfant
polit comprenguèt lèu. Aurai lèu acabat. Torna
lèu ! sin. viste (fr.)
ligar :
v. far téner ensemble mai d'una causa : La
filha polida liga lo pel amb un riban verd.
magrir :
v. pèrdre de grais e de pes, venir magre. Aquel
dròlle manja pas res e magrís : a pas que los òsses
e la pèl.
mangisca :
n.f. causas per manjar.
La Draquessa portava de bona mangisca a l'enfant polit :
de castanhas cuèchas, de formatge sucrat.
margue : partida d'un
instrument (balaja, pigassa, forca, martèl ) que servís
per l'atrapar quand òm l'utiliza. Lo margue
del martèl es copat, me' pòdi pas servir.
melhor : adv. :
1. pus bon : Aquel pan es melhor qu'aqueste.
2. d'una manièra pus polida : Eric
canta melhor que ieu. Mirèlha escriu melhor que Pèire. 3.
Soi estat malaut, ara vau melhor.
milhàs :
n.m. pasta aprestada amb de farina de milh que se manja sucrada o rostida
a la padena.
mirga : n.f.
animal rosigaire pus pichon que lo rat. Sin. murga, rateta, ratinhòla,
fura.
mocador : n.m.
pèça de tela carrada que servís per se soflar o per eissugar
la susor o las lagremas : Tirèt un mocador
de la pòcha e se soflèt.
mofle : adj. :
qu'es pas dur, qu'es sople. L'enfant polit a engraissat
amb tot çò qu'a manjat ; es vengut mofle e grasset.
nuèch :
n.f. 1. periòde ont fa pas jorn perque lo solelh se jai
(se colca) : La nuèch, los mainatges dòrmon
! Bona nuèch ! es çò que disèm a qualqu'un
que va dormir fins a l'endeman matin. 2. Lo
fraire e la sòrre son coma lo jorn e la nuèch :
son plan diferents. 3. Ai passada la nuèch
blanca : passar la nuèch sens poder dormir.
ola : n. f. recipient
de metal provesit d'una quèrba per lo penjar al cremalh dins una chimenèia
; servís per far bolir d'aiga o per cosinejar : La
sopa còi dins l'ola.
òrre,-a : adj.
1. qu'es pas polit. : M'as donat lo dessenh
pus òrre qu'aviás 2. que fa una granda paur
per que es pas polit, o perque es marrit, crudèl : Aquel
drac òrre que m'aviá cambiada en draquessa.
òrt :
n.m. pèça de tèrra ont se cultiva de legums,
d'ortalissa ( ensalada, tomatas, trufets, caulets... )
ostal : n.m.
1. construccion ont demòran de personas, en familha o solas. 2.
edifici public : L'ostal de la comuna es sus la
plaça, en fàcia de la glèisa. 3. tornar
a l'ostal : anar en çò seu, que siá a l'ostal
o dins un apartament.
palpar : v.
tocar quicòm amb la man per o examinar : Lo
drac palpava lo det de l'enfant polit per veire s'èra pro gras.
parar (lo cais ) :
v. se ditz a un nene qu'òm fa manjar per que dobrisca la boca
e prenga çò qu'òm li balha. Para
lo veire, la sièta. Se ditz a qualqu'un qu'òm sèrv
per que apròche lo veire o la sièta.
patrac, patrac :
onomatopèa qu'exprimís lo galaup d'un caval : Patrac,
patrac, patrac, un brieu galaupèt lo caval.
pausar :
v. 1. metre per tèrra o sus quicòm una causa qu'òm
pòrta : L'escolan pausa lo cartable sus
la cadièra. 2. se pausar :
Davalar d'en l'aire, o d'en naut e se metre sus quicòm de pus bas o per
tèrra : L'avion se pausa sus l'aeropòrt.
pè :
n.m. partida de la camba que pausam per tèrra e que nos permet
de caminar o de nos téner dreches. Per aver
pas freg als pès, pòrti de caucetas de lana.
pecaire : Exclamacion
qu'exprimís la pietat esprovada per la persona en question. L'enfant
polit balhèt lo det al drac, pecaire !
pel :
n.m. 1. çò que cobrís lo cap dels òmes
o de las femnas. Me cal anar far copar lo pel. Aquela
femna a lo pel cort. Variantas : los
pels, los pials. 2. çò que creis sul còs
de l'òme o dels mammifèrs. Lo mainatge
tira los pels de la barba de son paire. Aquel can daissa de pel pertot.
pèl :
n.f. 1. membrana que cobrís lo defòra del còs
de l'òme o de còps de las bèstias. La
pèl del nene es doça. Aver
pas que la pèl e los òsses : èsser plan magre.
2. membrana que cobrís lo defòra de cèrtas fruchas :
La pèl de l'irange se manja pas.
pensionari :
n.m. persona que manja e dormís a cò d'una autra en pagant
una pension, es a dire una soma d'argent. Lo drollet
aviá tres pensionaris : un cat e dos peisses roges.
pensionèl :
n.m. veire pensionari, tèrme
pus frequent.
petar :
v. 1. Bruch que fa una causa que se copa, qu'esclata :
Lo mainatge bufa dins lo balonet e lo far petar. Las
castanhas petan se las metes dins lo fuòc. 2. Copar
una causa : L'enfant polit manjava talament que
los botons de las calças ne petavan. 3. Anar trucar
violentament contra quicòm : La pèira
anèt petar per la fenèstra e copèt los carrèls.
4. far sortir d'aire pel cuol.
pigassa :
n.f. esplech per copar los arbres o la lenha constituït d'una pèça
de fèrre talhanta e d'un margue de fusta.
pinga ! panga ! : onom.
mots qu'exprimisson los còps de ponhs, de baston, de pigassa.
plec : n.m.
partida d'un vestit, d'un papièr, de la pèl que s'es doblat e
forma una ondulacion : La mamà alisa plan
las cauças per far un polit plec. L'enfant polit serà lèu
grasset, farà pas un plec.
polit,-ida : que fa
plaser a veire.
ponde : n.m.
sòl d'una pèça fach de pòstes.
pòste :
n.f. pèça de fusta planièra, pus longa que larga e
pauc espessa.
pr'aquò :
adv. : indica que se dirà una causa contrària o diferenta
de çò qu'òm ven de dire. Es nuèch,
pr'aquò i se vei perque fa luna.
prestir : mesclar
d'ingredients per far una pasta, trabalhar una pasta, sin. pastar.
La draquessa prestissiá de milhàs amb
de mèl per engraissar l'enfant polit.
prompte : adv.
exprimís la rapiditat d'una accion. Prompte,
lo cavalièr dobriguèt lo sac. sin. lèu, viste,
vistament.
quicòm :
adv. una causa : Vòls manjar quicòm
? una poma, un cocon ?
reganhar (se) : v.
respondre en fasent veire de marrida umor o de colèra :Lo
Drac se reganhèt : Femna, magrís lo nòstre pensionèl...
A pas que los òsses e la pèl.
riban : n.m.
pèça de teissut longa e estrecha per ondrar o estacar quicòm.
riu : corrent natural
d'aiga que va dins un autre riu o dins la mar. Garona
es un pichòt riu quand nais dins las montanhas del Val d'Aran. A Tolosa
es larga d'un vintenat de mètres.
rocalha : n.f.
ensemble de ròcs.
sarrar (se) : v.
1. anar prèp de quicòm o de qualqu'un : Lo
mainatge se sarra del can per l'alisar. 2. se ditz d'un moment,
d'una sason, d'una fèsta qu'arriba : La
prima s'acaba, l'estiu se sarra. 3. s'aluenhar de quicòm
o de qualqu'un : Sarra-te d'aquí que m'empachas
de passar.
saufinar : v.
sentir per reconéisser una odor : Las mirgas saufinan per trobar
de mangisca. sin. flairar.
seda : n.f.
1. fial que fabrican las larvas dels vèrms apelats manhans.
2. teissut fòrt presat fabricat amb la seda de las larvas dels
manhans : La princessas pòrtan de raubas
de seda.
sèla : n.f.
sèti de cuèr que se plaça sus l'esquina del caval. Soi
a sèla dempuèi lo matin = Soi a caval dempuèi lo matin.
set : besonh de beure :
Fa plan caud e ai set. Beuriái un veirat d'aiga.
soflar (se) :
v. netejar lo nas de la mèca en butant d'aire fòrtament dins
las nàrrias e s'eissugar amb un mocador. sin. se mocar.
solament : adv. :
1. mas : Pèire voldriá jogar
a las cartas, solament es tot sol. 2. quitament : Enric
vòl far un polit dessenh, a pas solament de papièr. = Enric vòl
far un polit dessenh, a pas de papièr quitament.
sonar : v.
1. produsir un son ; Las campanas sonan.
2. cridar a qualqu'un en l'apelant pel seu nom : Pèire
sona son fraire : Pèire, espèra-me ! sin. cridar
a 3. far venir qualqu'un : Me cal sonar
lo mètge, que soi malaut. 4. se sonar
: portar un nom : Me soni Joan Ròcas.
E vos cossí vos sonatz ? sin. s'apelar.
sus : prép.
1. Lo libre es sus la taula, es pas sul lièch.
2. Es un libre suls òmes preistorics :
un libre que parla dels òmes preistorics. 3. Arribarai
sul ser : arribarai que serà lo ser o gaireben.
talh : n.m.
partida del fèrre de la pigassa que talha.
tap : n.m. pèça
de siure, de fusta o de plastic per barrar un recipient (botelha, gorda) o un
tudèl. sin. barrador.
tapar : barrar un recipient
amb un tap per que lo liquide s'escampe pas.
téner : v.
1. aver a la man, dins la man o entre las mans : Magalí
ten l'estilò a la man esquèrra. 2. ocupar l'espaci :
Los taulièrs del mercat tenon tota la plaça.
3. accion d'empachar de tombar : La maire
ten lo nene jols braces per lo far caminar. 4. conténer :
Aquela botelha ten un litre. 5. s'ocupar
de : Lo paire ten un cafè. 6.
aver, abalir de bestial o de polalha : La bordièra
teniá d'aucas e de rits. 6. demorar, sortir pas de :
Lo meu pepin es malaut, fa un mes que ten lo lièch.
7. èsser a la data del : Quant tenèm,
uèi ?
tornar : v.
1. anar a l'endrech d'ont èri partit : Tornarai
a Albi diluns. Es pas tornat encara. Tornarai a l'ostal aqueste ser.
2. balhar a qualqu'un una causa que vos a prestada : Me
tornaràs lo libre quand l'auràs legit. 3. tornar
+ vèrbe :
far un còp de mai. Tornarai començar
lo dessenh s'es pas polit. Tornarai estudiar aquel
poèma se lo sabi pas pro. 4.
tornar / tornarmai : adv. un còp
de mai. Es vengut me demandar un libre tornar.
trauc :
n.m. dobertura que travèrsa
una causa : Dins l'armari, i a un trauc de mirga.
Fau un trauc dins l'òrt per plantar un pomièr.
travèrs (travèrses) :
n.m. : 1. terren en penda : De
la cima del puèg, s'ausís lo riu que passa al pè del travèrs.
tròç (tròces) :
n.m. partida d'una causa : Balha me un tròç
de pan. Sabi pas qu'un tròç d'aquel poèma.
vam (prene)
: far un movement per córrer pus viste, lançar pus
luènh. L'enfant polit prenguèt vam per
getar la poma.
vapor : n.f.
1. se forma quand se fa caufar l'aiga a nauta temperatura : L'aiga
bolís : la cosina s'emplena de vapor. 2.
La maquina de vapor : maquina que
la vapor d'aiga la fa foncionar.
velhar : 1.
passar la nuèch sens dormir. 2. passar la nuèch prèp
d'un malaut. 3. esperar l'arribada o lo passatge de qualqu'un o de quicòm :
Lo cat velha las mirgas per las atrapar.
venir :
v. 1. anar dins la direccion o en çò de la persona
que parla o de la persona que se'n parla : Veni
al teu ostal e me faràs veire aquel libre.
Espèra un momenton e veni amb
tu. 2. Aquela frucha ven d'Africa : arriba d'Africa
ont es estada cultivada e culhida. 3. cambiar de situacion, d'estat,
d'aparéncia : L'enfant polit es vengut
lo prince del país de jos la tèrra. Pèire es vengut un
dròlle rasonable.
viu, viva : adj.
1. qu'es en vida, qu'es pas mòrt : Dins
lo nis, i aviá dos aucèls vius e un de mòrt.
2. qu'es plen de vida e d'intelligéncia, qu'es escarrabilhat :
Aquel dròlle es viu : s'interèssa
a tot. 3. se ditz d'una color fòrta : Las
cerièisas son d'un roge viu.