Lexic occitan (lengadocian)



abraçar : v. prene qualqu'un dins los braces en signe d'afeccion, d'amistat o d'amor. La mamà abracèt lo drollet, li faguèt un poton.
agantar : 1. prene, sasir, atrapar quicòm o qualqu'un : Lo jogaire aganta lo balon e tira.2. recebre un còp, un truc : Lo dròlle aganta un soflet e se'n va en plorant.
aiga : n.f. : liquide que i a dins los rius, los lacs, la mar.
aital : adv. : d'aquela manièra : Te cal téner l'estilò aital, entre lo det gròs e lo guinhaire.
alara : adv. 1. a aquel moment : Lo nene plorava, alara la mamà lo venguèt consolar. 2. dins aquel cas :Avèm acabat lo trabalh, alara anam jogar ?
amassar : 1. prene a la man una causa qu'es per tèrra, sus un arbre : Los dròlles amassan las pomas que son tombadas. 2. far de poire : Ai una espina dins lo det, aquò amassa. 3. s'amassar : se metre ensemble, se reünir : Totes los dròlles del quartièr s'amassan per far Carnaval.
amigadar : far venir amic, aprivadar. La draquessa, per amigadar l'enfant polit, li parlava aimablament.
aprestar : v. 1. metre una causa a punt per se'n servir, per la manjar. La mamà aprèsta lo sopar. 2. s'aprestarLa drolleta s'aprèsta per anar a l'escòla.
ascla : n.f. tronc d'arbre, barra o tròç de fusta fenduda dins lo sens de la longor : Amb la pigassa, se metèt a fa d'asclas.
aur : n.m. metal preciós lusent de color jauna que se'n fa los joièls : anèls, pendents, cadenas.
aval : adv. : plan luènh. L'ostal de Pèire es aval, al cap de la carrièra. sin. enlà
barrica : n.f. recipient fach de pòstes de fustas tengudas amb de cercles de fèrre per gardar lo vin.
bèl, bèla : adj. 1. plan polit, que fa plaser de o veire. 2. grand, granda : Pèire es pus bèl que Joan= Pèire es pus grand que Joan. La Draquessa pòrta de milhàs dins lo plat bèl per ne far manjar una granda quantitat a l'enfant polit.
beluga : n.f. brasa pichonèla que sauta del fuòc o d'una bròca que crema.
beluguejar : v. lusir coma las belugas del fuòc.
bolir : v. 1.  se ditz d'un liquide que fa de vapor perque òm lo fa caufar a una temperatura nauta.
bonda : n.f : trauc de la barrica sus la partida bombuda ont se voja lo vin.
bondon : n. m. bonda pichona.
botiga
n.f. : 1. luòc ont se vendon diferentas mercandisas : aliments, vestits, mòbles... 2. pèça d'un ostal pro fresca ont se pòt servar lo vin, los trufets. sin. : cava.
bresar : v. 1. copar una causa en tròces en la getant pel sòl, en li tustant dessús. 2. fig. : metre fin a una situacion : L'enfant polit a bresat l'embelinament de la filha polida.
brieu (un) : loc. adv. : plan temps, longtemps. Lo caval galaupèt un brieu.
bruèissa : n.f. Personatge dels contes qu'es una femna vièlha, òrra e qu'a lo poder magic de far lo mal : La bruèissa balhèt una poma empoisonada a Blanca-Nèu. sin. : fachilhièra, masca.
burrada : n.f. la pèl del lach, la crèma del lach.
butar : 1. accion per far cambiar de plaça un objècte, o per far avançar o escartar una persona. Lo Drac butèt l'enfant polit dins la barrica. 2. accion de créisser, de venir grand quand se parla d'una planta. A bravament plogut e l'èrba a butat.
ça que la : adv. indica que se dirà una causa contrària, diferenta de çò qu'òm ven de dire o inatenduda après çò qu'òm a dich : Lo papà vòl pas qu'ane jogar al balon, i anarai ça que la !
cais : 1. boca d'una bèstia. 2. boca d'una persona. L'enfant polit voliá pas parar lo cais. caisson : cais pichon. Para lo caisson, fanton, que te pòrti quicòm de bon.
calças / cauças : n.f. pèça del vestit que cobrís cada camba, complètament o en partida : En tombant, lo mainatge esquiça las calças als genolhs.
caler : v. qu'es necessari, o obligatòri : Cal partir a uèch oras e mièja per arribar a l'escòla a nòu oras. L'enfant polit calguèt que mangès, que mangès !
cambiar
 : v. 1. Tirar una causa e ne metre una autra a la plaça : Cal cambiar la ròda de l'autò qu'es crebada. 2. se ditz d'una causa qu'a pas lo meteis aspècte qu'abans o d'una persona qu'a pas la meteis aparença o lo meteis caractèr : Aquel dròlle a cambiat f`òrça : s'es fach grand e es vengut plan trabalhaire.
canton : 1. angle, caire d'una pèça. 2. los costats del foguièr dins la chimenèia. 3. endrech : Dins aquel canton, los ostals son de teula e non pas de pèira. 4. ensemble de comunas qu'elegís un conselhièr general, membre de l'assemblada departamentala, lo Conselh general.
carn : n. m.  matèria que i a entre la pèl e l'òs d'una bèstia o d'un òme. Los òmes manjan la carn de vedèl, d'anhèl o de polet.
castanha : n.f. frucha del castanhièr, pichona, redonda cobèrta d'una pèl marrona.
cercar : v. ensajar de trobar qualqu'un o quicòm : Jiròni a perdut l'estilò roge e lo cèrca.
chimenèia : n. f. Tudèl que monta del foguièr a la teulada per far sortir lo fum.
coa / coeta : n.f. 1. Partida de darrièr del còs dels animals que sòrt mai en fòra : Los cavals e los cats an la coa longa, los lapins l'an corta. 2. Las gents fan la coa per crompar un bilhet de cinemà : fa una fila longa, un darrièr l'autre.
còl : n.m. 1. Partida del còs que unís lo cap e lo tronc : Las girafas an lo còl long. 2. Partida intèrna del còl ont passan los aliments qu'òm engola : Lo còl me dòl, ai una angina. sin. garganta. 3. còl de botelha : partida estrecha d'una botelha. 4. còl de montanha : endrech a la cima d'una montanha ont passa un camin o una rota.
conflar : v. far créisser lo volume d'un balon, d'un pneumatic amb d'aire o amb de gas : Cal conflar las ròdas de la veituras que son desconfladas.
confle, confla : adj. 1. se ditz d'una causa qu'a augmentat de volume. Aquel balon es pro confle. Contunhes pas de lo conflar.
cossí : adv. 1. De quina manièra :  Cossí far per sortir : la porta es barrada ? ; Cossí s'apèla aquel dròlle, Joan o Eric ? S'apèla Eric. sin. : coma. 2. Perqué : Cossí plora aquel nene ? Plora perque vòl pas manjar.
cuèch, cuècha : qu'òm a fach bolir o rostir per o far còire. La draquessa pòrta de castanhas cuèchas dins de lach a l'enfant polit. sin. còit, còita.
cuol : n.m. Partida del tronc que lo còs i repausa dessús quand nos assetam (nos sesèm) : Me soi segut dins l'èrba e ai lo cuol trempe !
davalar : v. 1. anar d'un endrech pus naut a un endrech pus bas : L'avion davala e se pausa sus la pista. 2. se ditz d'un camin o d'una rota que passa sus una penda sens far de sigas-sègas : Aquela rota davala bravament, cal aver de bons frens.
demesit, demesida : 1. se ditz de quicòm qu'es plan espotit dins un liquide qu'es coma fondut gaireben : De castanhas cuèchas e demesidas dins de lach.
desfonsar (la barrica) : v. es sortir lo fons d'una barrica per la dobrir.
desnosar : desfar un nos.
despoderar : prene a qualqu'un çò que a, son poder o sa libertat.
dessarrar : v. : 1. rendre mens sarrat. 2. desfar : Lo Drac dessarrèt lo laç corredor.
dintrar : v. passar de defòra dedins : Los dròlles dintran dins l'ostal e barran la pòrta.
dobrir : v. : far que una pòrta, una brústia, una caissa demòre pas barrada.
drac : 1. personatge fantastic, siá marrit, siá bon que se pòt cambiar en òme o en bèstia. 2. dragon dins d'unes contes.
draquessa : n.f. femna o filha del drac, personatge fantastic, marrit o bon que se pòt cambiar en òme o en bèstia.
embelinament : n.m. accion de cambiar la natura d'una persona o d'una causa pel poder de la magia : Dins los contes, i a tota mena d'embelinaments : de fachilhièras càmbian los princes en grapauds, de bonas fadas càmbian los grapauds en princes.
embelinar : v. cambiar la natura d'una persona o d'una causa pel poder de la magia : Lo Drac aviá embelinada la filha polida, l'aviá cambiada en draquessa.
engraissar : v. 1. far venir gras, far metre de grais : Dins aquela bòria, engraissan de pòrcs2. s'engraissar : venir gròs e gras en manjant fòrça : T'ès engraissat : manjas tròp !
ensagnosit, -ida : que sagna o qu'es cobèrt de sang.
escampar : 1. accion de tombar volontàriament o involontàriament un liquide. Lo mainatge escampa l'aiga per la taula. 2. s'escampar : se ditz d'un liquide que tomba d'un recipient tròp pichon : La canèla rajava e l'aiga s'escampava del ferrat. 3. fig. Se ditz de l'aiga que raja fòrt : De rius s'escampan de vam.
esperar : 1. Passar un moment endacòm o començar pas una causa fins que arribe quicòm o qualqu'un : Magalí espèra lo bus per partir a l'escòla. 2. Creire que una causa arribarà, aver fisança qu'aquela causa arribe, desirar qu'arribe : Espèri aver una bona nòta en matematicas. 3. La maire de Joan espèra un nene: es prens, espèra la naissença d'un nene.
esquina : n.f. Partida de darrièr del còs que va del còl a la talha.
estacar : 1. enrodar un paquet amb una cordèla per que se pòsca pas desfar o far téner ensemble diferents objèctes . 2. s'estacar a quicòm o a qualqu'un : aimar fòrça una causa, una bèstia o una persona : Lo canhòt e lo dròlle son fòrça estacats, se quitan pas jamai.
filh : n.m. nom qu'exprimís la relacion entre una persona e lo seu paire o la siá maire. Lo paire e lo filh se semblan fòrça.
fonsar (la barrica) : v. tornar metre lo fons d'una barrica per la barrar.
fuòc : n.m. : 1. calor e lum que fan la lenha, lo gas, lo petròli quand creman : Los dròlles amassan de lenha per far un fuòc. 2. los fuòcs : Aparelh per reglar la circulacion a un caireforc : Los fuòcs passan al roge, las veituras s'arrèstan.
galaupar : v. manièra de córrer rapidament d'un caval.
getar : lançar quicòm : L'òme getèt una pèira al can.
gras, grassa : adj. se ditz d'una bèstia o d'una persona qu'es venguda gròssa, qu'a engraissat. diminutiu : grasset, grasseta.
guinhons : n.m. 1. flòcs de pels. 2. pels que creisson entre lo nas e la pòta de dessús : L'enfant polit agantèt la mirga pels guinhons. sin. : mostachas.
jos : adv. : mot qu'indica la posicion d'una causa per rapòrt a una autra que se tròba dessús : Me vau sèire a l'ombra, jos l'arbre. La pauma a rotlat jol lièch.
laç corredor : n.m. sistèma per barrar un sac : un cap de la cordèla passa dins l'anèla qu'es a l'autre cap ; en tirant la cordèla, lo noset se sarra e lo sac se barra. Lo drac tirèt lo laç corredor e estaquèt lo sac darrièr la sèla.
lach : n.m. 1. liquide blanc que donan las vacas, las fedas, las cabras, etc e que servís d'aliment a lors pichons coma als umans. 2. dents de lach : las primièras dents d'un mainatge que tomban e que las remplaçan de dents definitivas.
leste, lèsta : que camina, sauta o escala  sens dificultat. Soi pas lèste : ai una camba que me dòl.
lèu : adv. 1. dins pauc de temps : Lèu, anarai veire la mameta. 2. rapidament. L'enfant polit comprenguèt lèu. Aurai lèu acabat. Torna lèu ! sin. viste (fr.)
ligar : v. far téner ensemble mai d'una causa : La filha polida liga lo pel amb un riban verd.
magrir : v. pèrdre de grais e de pes, venir magre. Aquel dròlle manja pas res e magrís : a pas que los òsses e la pèl.
mangisca
 : n.f. causas per manjar. La Draquessa portava de bona mangisca a l'enfant polit : de castanhas cuèchas, de formatge sucrat.
margue : partida d'un instrument (balaja, pigassa, forca, martèl ) que servís  per l'atrapar quand òm l'utiliza. Lo margue del martèl es copat, me' pòdi pas servir.
melhor : adv. : 1. pus bon : Aquel pan es melhor qu'aqueste. 2. d'una manièra pus polida : Eric canta melhor que ieu. Mirèlha escriu melhor que Pèire. 3. Soi estat malaut, ara vau melhor.
milhàs : n.m. pasta aprestada amb de farina de milh que se manja sucrada o rostida a la padena.
mirga : n.f. animal rosigaire pus pichon que lo rat. Sin. murga, rateta, ratinhòla, fura.
mocador : n.m. pèça de tela carrada que servís per se soflar o per eissugar la susor o las lagremas : Tirèt un mocador de la pòcha e se soflèt.
mofle : adj. : qu'es pas dur, qu'es sople. L'enfant polit a engraissat amb tot çò qu'a manjat ; es vengut mofle e grasset.
nuèch : n.f. 1. periòde ont fa pas jorn perque lo solelh se jai (se colca) : La nuèch, los mainatges dòrmon ! Bona nuèch ! es çò que disèm a qualqu'un que va dormir fins a l'endeman matin. 2. Lo fraire e la sòrre son coma lo jorn e la nuèch : son plan diferents. 3. Ai passada la nuèch blanca : passar la nuèch sens poder dormir.
ola : n. f. recipient de metal provesit d'una quèrba per lo penjar al cremalh dins una chimenèia ; servís per far bolir d'aiga o per cosinejar : La sopa còi dins l'ola.
òrre,-a : adj. 1. qu'es pas polit. : M'as donat lo dessenh pus òrre qu'aviás 2. que fa una granda paur per que es pas polit, o perque es marrit, crudèl : Aquel drac òrre que m'aviá cambiada en draquessa.
òrt : n.m. pèça de tèrra ont se cultiva de legums, d'ortalissa  ( ensalada, tomatas, trufets, caulets... )
ostal : n.m. 1. construccion ont demòran de personas, en familha o solas. 2. edifici public : L'ostal de la comuna es sus la plaça, en fàcia de la glèisa. 3. tornar a l'ostal : anar en çò seu, que siá a l'ostal o dins un apartament.
palpar : v. tocar quicòm amb la man per o examinar : Lo drac palpava lo det de l'enfant polit per veire s'èra pro gras.
parar (lo cais ) : v.  se ditz a un nene qu'òm fa manjar per que dobrisca la boca e prenga çò qu'òm li balha. Para lo veire, la sièta. Se ditz a qualqu'un qu'òm sèrv per que apròche lo veire o la sièta.
patrac, patrac : onomatopèa qu'exprimís lo galaup d'un caval : Patrac, patrac, patrac, un brieu galaupèt lo caval.
pausar :  v. 1. metre per tèrra o sus quicòm una causa qu'òm pòrta : L'escolan pausa lo cartable sus la cadièra. 2. se pausar : Davalar d'en l'aire, o d'en naut e se metre sus quicòm de pus bas o per tèrra : L'avion se pausa sus l'aeropòrt.
 : n.m. partida de la camba que pausam per tèrra e que nos permet de caminar o de nos téner dreches. Per aver pas freg als pès, pòrti de caucetas de lana.
pecaire : Exclamacion qu'exprimís la pietat esprovada per la persona en question. L'enfant polit balhèt lo det al drac, pecaire !
pel : n.m. 1. çò que cobrís lo cap dels òmes o de las femnas. Me cal anar far copar lo pel. Aquela femna a lo pel cort. Variantas : los pels, los pials. 2. çò que creis sul còs de l'òme o dels mammifèrs. Lo mainatge tira los pels de la barba de son paire. Aquel can daissa de pel pertot.
pèl : n.f. 1. membrana que cobrís lo defòra del còs de l'òme o de còps de las bèstias. La pèl del nene es doça. Aver pas que la pèl e los òsses : èsser plan magre. 2. membrana que cobrís lo defòra de cèrtas fruchas : La pèl de l'irange se manja pas.
pensionari : n.m. persona que manja e dormís a cò d'una autra en pagant una pension, es a dire una soma d'argent. Lo drollet aviá tres pensionaris : un cat e dos peisses roges.
pensionèl : n.m. veire pensionari, tèrme pus frequent.
petar : v. 1. Bruch que fa una causa que se copa, qu'esclata : Lo mainatge bufa dins lo balonet e lo far petar. Las castanhas petan se las metes dins lo fuòc. 2. Copar una causa : L'enfant polit manjava talament que los botons de las calças ne petavan. 3. Anar trucar violentament contra quicòm : La pèira anèt petar per la fenèstra e copèt los carrèls. 4. far sortir d'aire pel cuol.

pigassa : n.f. esplech per copar los arbres o la lenha constituït d'una pèça de fèrre talhanta e d'un margue de fusta.
pinga ! panga ! : onom. mots qu'exprimisson los còps de ponhs, de baston, de pigassa.
plec : n.m. partida d'un vestit, d'un papièr, de la pèl que s'es doblat e forma una ondulacion : La mamà alisa plan las cauças per far un polit plec. L'enfant polit serà lèu grasset, farà pas un plec.
polit,-ida : que fa plaser a veire.
ponde : n.m. sòl d'una pèça fach de pòstes.
pòste : n.f. pèça de fusta planièra, pus longa que larga e pauc espessa.
pr'aquò : adv. : indica que se dirà una causa contrària o diferenta de çò qu'òm ven de dire. Es nuèch, pr'aquò i se vei perque fa luna.
prestir : mesclar d'ingredients per far una pasta, trabalhar una pasta, sin. pastar. La draquessa prestissiá de milhàs amb de mèl per engraissar l'enfant polit.
prompte : adv. exprimís la rapiditat d'una accion. Prompte, lo cavalièr dobriguèt lo sac. sin. lèu, viste, vistament.
quicòm : adv. una causa : Vòls manjar quicòm ? una poma, un cocon ?
reganhar (se) : v. respondre en fasent veire de marrida umor o de colèra :Lo Drac se reganhèt : Femna, magrís lo nòstre pensionèl... A pas que los òsses e la pèl.
riban : n.m. pèça de teissut longa e estrecha per ondrar o estacar quicòm.
riu : corrent natural d'aiga que va dins un autre riu o dins la mar. Garona es un pichòt riu quand nais dins las montanhas del Val d'Aran. A Tolosa es larga d'un vintenat de mètres.
rocalha : n.f. ensemble de ròcs.
sarrar (se) : v. 1. anar prèp de quicòm o de qualqu'un : Lo mainatge se sarra del can per l'alisar. 2. se ditz d'un moment, d'una sason, d'una fèsta qu'arriba : La prima s'acaba, l'estiu se sarra. 3. s'aluenhar de quicòm o de qualqu'un : Sarra-te d'aquí que m'empachas de passar.
saufinar : v. sentir per reconéisser una odor : Las mirgas saufinan per trobar de mangisca. sin. flairar.
seda : n.f. 1. fial que fabrican las larvas dels vèrms apelats manhans. 2. teissut fòrt presat fabricat amb la seda de las larvas dels manhans : La princessas pòrtan de raubas de seda.
sèla : n.f. sèti de cuèr que se plaça sus l'esquina del caval. Soi a sèla dempuèi lo matin = Soi a caval dempuèi lo matin.
set : besonh de beure : Fa plan caud e ai set. Beuriái un veirat d'aiga.
soflar (se) : v. netejar lo nas de la mèca en butant d'aire fòrtament dins las nàrrias e s'eissugar amb un mocador. sin. se mocar.
solament : adv. : 1. mas : Pèire voldriá jogar a las cartas, solament es tot sol. 2. quitament : Enric vòl far un polit dessenh, a pas solament de papièr. = Enric vòl far un polit dessenh, a pas de papièr quitament.
sonar : v. 1. produsir un son ; Las campanas sonan. 2. cridar a qualqu'un en l'apelant pel seu nom : Pèire sona son fraire : Pèire, espèra-me ! sin. cridar a  3. far venir qualqu'un : Me cal sonar lo mètge, que soi malaut. 4. se sonar : portar un nom : Me soni Joan Ròcas. E vos cossí vos sonatz ? sin. s'apelar.
sus : prép. 1. Lo libre es sus la taula, es pas sul lièch. 2. Es un libre suls òmes preistorics : un libre que parla dels òmes preistorics. 3. Arribarai sul ser : arribarai  que serà lo ser o gaireben.
talh : n.m. partida del fèrre de la pigassa que talha.
tap : n.m. pèça de siure, de fusta o de plastic per barrar un recipient (botelha, gorda) o un tudèl. sin. barrador.
tapar : barrar un recipient amb un tap per que lo liquide s'escampe pas.
téner : v. 1. aver a la man, dins la man o entre las mans : Magalí ten l'estilò a la man esquèrra. 2. ocupar l'espaci : Los taulièrs del mercat tenon tota la plaça. 3. accion d'empachar de tombar : La maire ten lo nene jols braces per lo far caminar. 4. conténer : Aquela botelha ten un litre. 5. s'ocupar de : Lo paire ten un cafè. 6. aver, abalir de bestial o de polalha : La bordièra teniá d'aucas e de rits. 6. demorar, sortir pas de : Lo meu pepin es malaut, fa un mes que ten lo lièch. 7. èsser a la data del : Quant tenèm, uèi ?
tornar : v. 1. anar a l'endrech d'ont èri partit : Tornarai a Albi diluns. Es pas tornat encara. Tornarai a l'ostal aqueste ser. 2. balhar a qualqu'un una causa que vos a prestada : Me tornaràs lo libre quand l'auràs legit. 3. tornar + vèrbe : far un còp de mai. Tornarai començar lo dessenh s'es pas polit. Tornarai estudiar aquel poèma se lo sabi pas pro. 4. tornar / tornarmai : adv. un còp de mai. Es vengut me demandar un libre tornar.
trauc : n.m. dobertura que travèrsa una causa : Dins l'armari, i a un trauc de mirga.  Fau un trauc dins l'òrt per plantar un pomièr.
travèrs (travèrses)
 : n.m. : 1. terren en penda : De la cima del puèg, s'ausís lo riu que passa al pè del travèrs.
tròç (tròces) : n.m. partida d'una causa : Balha me un tròç de pan. Sabi pas qu'un tròç d'aquel poèma.
vam (prene) :  far un movement per córrer pus viste, lançar pus luènh. L'enfant polit prenguèt vam per getar la poma.
vapor : n.f. 1. se forma quand se fa caufar l'aiga a nauta temperatura : L'aiga bolís : la cosina s'emplena de vapor. 2. La maquina de vapor : maquina que la vapor d'aiga la fa foncionar.
velhar : 1. passar la nuèch sens dormir. 2. passar la nuèch prèp d'un malaut. 3. esperar l'arribada o lo passatge de qualqu'un o de quicòm : Lo cat velha las mirgas per las atrapar.
venir : v. 1. anar dins la direccion o en çò de la persona que parla o de la persona que se'n parla : Veni al teu ostal e me faràs veire aquel libre. Espèra un momenton e veni amb tu. 2. Aquela frucha ven d'Africa : arriba d'Africa ont es estada cultivada e culhida. 3. cambiar de situacion, d'estat, d'aparéncia : L'enfant polit es vengut lo prince del país de jos la tèrra. Pèire es vengut un dròlle rasonable.
viu, viva : adj. 1. qu'es en vida, qu'es pas mòrt : Dins lo nis, i aviá dos aucèls vius e un de mòrt. 2. qu'es plen de vida e d'intelligéncia, qu'es escarrabilhat : Aquel dròlle es viu : s'interèssa a tot. 3. se ditz d'una color fòrta : Las cerièisas son d'un roge viu.


© CRDP de Toulouse- Thém@doc - Occitan, langue et culture vivantes, 2002.
Tous droits réservés. Limitation à l'usage non commercial, privé ou scolaire.