| En pratique- Lo serpent |
|
Qu'i avè un còp un òmi
qu'avè tres hilhas, l'ua beròia com la lua, l'auta com lo
só, e l'auta brasèra. Lo pair parti un jorn entà
la grand fèira dab lo chivau, de manièra l'ua que ditz :
Mes lo ser, quan se'n tornè deu marcat, que plavè, e gresilhar, e periglar, e har de tot. Que vedò un gran castèth e qu'i entrà. E voilà que tot çò que volè, de tot que n'avè, e hen peu chivau a la crècha, e prad eth fricòt e fricòt, e vedè pas jamés arrés. E qu'aperava tostemps, e tostemps, que'u portavan tot çò que volè, e arrond quan avè minjat tots los plats se'u sortín de devant, shetz jamés véder arrés. Landoman matin hasè un jorn de calor terrible. Qu'anà entau casau : qu'i avè de beròis partèrras d'arròsas : « Tè, ce's pensa, vau anà'm cuélher ua arròsa entà la mia hilha ». Mès que tròba un serpent que'u sauta suu còth, e lo serpent que'u disó : - Vs'èi pas hèit pro de ceremonias anueit shètz me viéner panar las arròsas ? - O n'es pas entà jo, nani. que'vs at voi pagar, be. - O, n'èi pas besonh d'argent, n'èi pro. Entà qui voletz aquera arròsa ? - Entà la mia hilha brasèra. - E donc doman matin que la vòsta hilha arribi aciu, autament qu'ètz escanat. Qu'anà donc miar la soa hilha ende 'queth castèth. Au cap
de dus o tres mes, lo serpent qui se n'èra agradat, disó
a la gojata : Lavetz, lo serpent partì entà crompar un par de pendents
e ua baga e tanlèu arribat, diser a la gojata : E de fèt ne'u hasò p'arren, e que'u maridà, e lo
serpent hicà los pendents a la soa gojata, e la baga au dit, e
deishant aquiu dehens la glisa tot lo son abit de serpent, qu'estón
lo mès beròi mossur e la mès beròia madama
de tota la França. Vincent
FOIX
|
Tirat de : Mon patois de Laurède,
|