En pratique- Lo serpent
Version PDF

Lo serpent



Qu'i avè un còp un òmi qu'avè tres hilhas, l'ua beròia com la lua, l'auta com lo só, e l'auta brasèra. Lo pair parti un jorn entà la grand fèira dab lo chivau, de manièra l'ua que ditz :
« Papà, a jo que'm portaràs ua pelha qui lusèishi com la lua »
L'auta : « E a jo ua auta qui lusèishi com lo só.
- E tu, vòs p'arren, se ditz a la brasèra. - O jo, voi p'arren, non, soi lèda. Qué m portaràs totun au mens ua arròsa.
- O, mon Diu, quiò, que te la portarèi, bé, n'es pas tròp cara ».

Mes lo ser, quan se'n tornè deu marcat,  que plavè, e gresilhar, e periglar, e har de tot. Que vedò un gran castèth e qu'i entrà. E voilà que tot çò que volè, de tot que n'avè, e hen peu chivau a la crècha, e prad eth fricòt e fricòt, e vedè pas jamés arrés. E qu'aperava tostemps, e tostemps, que'u portavan tot çò que volè, e arrond quan avè minjat tots los plats se'u sortín de  devant, shetz jamés véder arrés.

Landoman matin hasè un jorn de calor terrible. Qu'anà entau casau : qu'i avè de beròis partèrras d'arròsas : « Tè, ce's pensa, vau anà'm cuélher ua arròsa entà la mia hilha ». Mès que tròba un serpent que'u sauta suu còth, e lo serpent que'u disó : - Vs'èi pas hèit pro de ceremonias anueit shètz me viéner panar las arròsas ? - O n'es pas entà jo, nani. que'vs at voi pagar, be. - O, n'èi pas besonh d'argent, n'èi pro. Entà qui voletz aquera arròsa ? - Entà la mia hilha brasèra. - E donc doman matin que la vòsta hilha arribi aciu, autament qu'ètz escanat.

Qu'anà donc miar la soa hilha ende 'queth castèth. Au cap de dus o tres mes, lo serpent qui se n'èra agradat, disó a la gojata :
- Que trabalhatz ? - Oui - E donc que voi que siatz rentière.
 E lo serpent qu'anà trobar sa mair dehens la tuta on èra devath lo pè d'arròsas : - Mamà, se'u disò, que voi maridà'm.Prepara tot çò qui cau.
Qu'at preparà.

Lavetz, lo serpent partì entà crompar un par de pendents e ua baga e tanlèu arribat, diser a la gojata :
- Vòs viéner dab jo, a la glisa. E donc.

Qu'arribàn a la glisa. Mossur curè que s'aprelhèva entà diser la messa ; mès quan vedò aquera bèstia, la paur que'u gaha e que's met a cridar e torna a la sacristia : - N'agitz pas paur, nani, disè lo serpent, voi pas ha'vs arren.

E qu'èran asseitats aquí suu banc. Que volòn apressà's ; mès, Mossur curé tornà cridar. E lo serpent diser enqüera : - O n'agitz pas paur, nani ; voi pas hà'vs arren, voi pas sonque maridà'm.

E de fèt ne'u hasò p'arren, e que'u maridà, e lo serpent hicà los pendents a la soa gojata, e la baga au dit, e deishant aquiu dehens la glisa tot lo son abit de serpent, qu'estón lo mès beròi mossur e la mès beròia madama de tota la França.


Vincent FOIX
Tirat de : Mon patois de Laurède,
manescriut mandat tau concours annau de l'Académie de Bordèu en 1903
Contes de gascogne. L'imaginaire gascon,  Reclams, Pau 1995

© CRDP de Toulouse- Thém@doc - Occitan, langue et culture vivantes, 2002.
Tous droits réservés. Limitation à l'usage non commercial, privé ou scolaire.